Ir al contenido principal

La felicitat

La felicitat



LLEGEIX AQUEST TEXT I CONTESTA LES PREGUNTES QUE TROBARÀS TOT SEGUIT:

Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 
          
         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 
           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els 

obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...



La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:



Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.



  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
                 
           Au idò, a ser feliços! 
                                                                                                       Antònia Lladonet



 1. Fes un resum d'aquest text. 

 Que sempre intentam ser feliços,cerquem i cerquem i no la trobam per això hem de tratar de ser  feliços amb la gent que estimam,  pasarmos-ho be amb la companyia que tenim,amb la ment positiva. 

Les persones poden ser molt feliços de  diferents maneres.i cuan seguem feliços ho hem de mantenir sent i no posar mos malament per qualsevol cosa,la vida es dura però hem de pensar que nosaltres som  mes forts que ella hi hem de superar cada obstacle que mos posa la vida. 

I nosaltres  hem de sabre valorar cada cosa o cada petita cosa que mos dona la vida i que la vida tendra coses dolentes i bones,però lo que trata la vida no es tenir una vida perfecta     
perquè res es perfecta ,perquè tendrem alts i baixos i nosaltres com a persones ho hem   de sabre posar amb cara i superar-ho.

 La vida mos prepara per cada obstacle.

I per tot això hem de intentar ser feliços sense que ningú ni res mos amargui perquè la felicitat val or i la hem de valorar i no se pot comprar sinó la hem de guanyar poc pos a poc i una vegada aconseguida la hem de cuidar i valorar.

2. Quin és el tema principal?

 la felicitat


 3. A quines conclusions s'arriba en el text?

 que hem de disfruta de sa vida,no estar amargat sempre ni estar de mal                            humor,bàsicament intentar ser feliços sense amargar-nos sa vida.


4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?


  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

 cuan desconect del mon i estic tota sola si ,o cuan estic amb ses meves      
 amigues i amb la meva família

Comentarios

Entradas populares de este blog

Prova sobre puntuació i neologismes

Prova sobre puntuació i neologismes 1. Posa les comes on calgui als textos següents. 1. En Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts. 2. És una noia optimista ,coratjosa ,emprenedora… 3. Té una casa força ,gran ,bellament decorada i extraordinàriament confortable. 4. Tot va anar molt ràpid: baixà les escales ,es precipità al carrer, pujà al cotxe,pitjà l’accelerador i es va quedar on era. 5. Tot li era igual: que vingués tothom, algú, ningú… 6. En Bernat té el do de la presència: el trobareu aquí ,allà ,a dalt ,a baix, arreu… 7. Vam acudir a la cita la Clara ,el seu germà i jo. 8. Té una mirada astuta, plena de picardia i amb un punt de dolenteria. 2. Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents.  1. Demà comencen les rebaixes .Podem anar-hi amb la teva mare. 2. Els dijous anem a ballar sardanes. Sempre hi anem amb la colla. 3. No vindré a dinar.Al microones trobaràs espaguetis. 4. Us ha telefonat el Mi...

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà

Besitos y poesía para mamá / Besadetes i poesia per a mamà A mi mamá He aprendido madrecita que dos y dos son cuatro. ¿Cuánto es un millón de besos con dos millones de abrazos? Eso es lo que quiero darte pero yo no sé contar. Voy a empezar a abrazarte pero lleva tú la cuenta mamá. Desconeixem l'autoria del poema. La il·lustració és de  Claire Keane .    1. Penja una imatge representativa del poema. 2. Tema del poema. amor de mare a filla 3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes) rima assonant 8 versos

informació

  1. Cerca imatges d'una pintura dels següents autors i fes-ne un comentari segons el que hem estudiat. Escriu al costat de cada autor el nom de l'obra i l'any de realització: Manet:  Nascut en el si d'una família tradicional, Manet va deixar aviat la carrera naval per dedicar-se a la   pintura . La seva carrera artística va començar cap a   1850   en l'estudi de   Thomas Couture , on va estar durant gairebé sis anys i, al mateix temps, va poder copiar en el   Louvre   quadres de   Tiziano ,   Rembrandt ,   Velázquez ,   Goya ,   Delacroix ,   Courbet   i   Daumier , entre d'altres. El dinar campestre , pintat el 1862 El dinar campestre  (en  francès  Le déjeuner sur l'herbe) és l'obra més polèmica d' Édouard Manet . El  1863  va ser presentada al  Saló dels Rebutjats  i va provocar un escàndol per l'ús de la juxtaposició dels colors, sense tons intermedis i la inte...