OPINIO PERSONAL

1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria. 

La meva opinió es que es molt cruel que tinguin que estar refugiats per el fet de la guerra, esteim el es segle XXI i no hauria de haver guerra ja que he ha moltes morts i ens ensenyen la violència que hi pot haver en el mon. Lo mes dur es que he ha nens i nenes recient nascuts, de un any o mes i es molt cruel que tinguin que viure aquella experiència en aquella edat, no la tendria que viure ningú perquè veiem sofrint a persones que no coneixem i no es molt agradable, no es mereix ningú que tingui que deixar la seva vivienda per el que pasa,per las guerra o per qualsevol cosa, hem de viure tranquils, sense por i si passen aquelles coses no es pot viure sense por, no ens hem de amagar del mon, hem de tenir llibertat , sabre que podrem anar tranquils per es carrer sense cap sorpresa de una bomba o explosió, sense cap atentat ni res de crueldad. Pero be la gent comença una guerra per qualsevol cosa pero no pensen que poden fer mal a moltes families, perquè es poden morir de fam, de falta d'aigua, d'un atac o simplement morir de la mateixa explosió que amollen, poden separar a moltes families, pentura els nenes no tornaran a veure el seu pare o la seva mare o qualsevol familiar per cupa de la guerra que han començat els altres. Pot haver moltes morts que causaran desgrasis entre els familiars i aixó ho podem evitar de qualsevol manera pero no amb una guerra que ja esteim en el segle XXI.

Cerca informació sobre el problema polític de Sìria i del per què de la guerra. Adjunta també imatges representatives i mapes situacionals. Mínim 20 línies.

La guerra civil a Síria s'ha convertit en   la principal font de notícies per als mitjans de comunicació de tot el món. La UE està aclaparada davant el flux de refugiats sirians que fugen de la barbàrie de l'Estat Islàmic, mentre que els interessos creuats de Rússia i EUA en el territori de l'devastat país augmenten entre els dos hemisferis el grau de confrontació, el més tens des de l'època de la Guerra Freda.

El conflicte armat de Síria entra en el seu cinquè any i les xifres de les seves conseqüències són devastadores: 220.000 morts, 11 milions de desplaçats, 3.9 milions de refugiats i 12.2 milions de persones que depenen de l'ajuda humanitària per subsistir. Aquest conflicte, com molts altres, té els seus orígens en la corrupció, a la captura política, en la pobresa, en la violació de drets humans. Però també en la desigualtat. De fet aquesta crisi es va iniciar amb les primaveres àrabs en 2011. Moviments socials, grups espontanis de persones, organitzacions que van començar a mobilitzar-se i reclamar els seus drets que consideraven menyscabats. Uns "molts" que demanaven a uns "pocs" un sistema més igualitari. Lluny d'aconseguir la seva fi, aquestes primeres demandes de justícia van calar efecte quan van ser silenciades violentament pel govern sirià. El conflicte armat no havia fet més que començar. Lamentablement quatre anys després, aquesta crisi ha acabat per convertir-se en una de les majors catàstrofes de la història recent. Però la injustícia i la desigualtat, que van ser les llavors d'aquest conflicte, no han deixat d'estar presents fins avui. Mentre que les diferents parts bel·ligerants s'armen, combaten i bombardegen, la població civil viu atemorida i tracta de sobreviure. Els nens de quatre anys només coneixen la guerra, 1.6 milions ja no poden anar a l'escola i només en el primer semestre de 2014 es van cometre 1.200 violacions greus contra menors. Les dones no poden donar llum en hospitals perquè les infraestructures sanitàries han estat atacades o perquè directament el personal ha estat assassinat. La gent no pot guanyar-se la vida perquè no hi ha llocs de treball als quals acudir, les botigues s'han tancat i els mercats s'han desmantellat. L'única opció per a resistir a aquest drama humà és intentar buscar protecció i aliment. Però fins i tot aquests mínims són difícils d'aconseguir. El 2015 es baten rècords. Ja són 4.800.000 de persones les que tenen un accés molt limitat a l'ajuda humanitària i 220.000 persones les que viuen assetjades. Mentre que el Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar el 2013 i 2014 resolucions que donaven un alleujament a milions de sirians millorant l'accés humanitari, els països membres d'aquest òrgan insuflaven amb armes a les diferents parts. Concretament el 90% de les armes que s'utilitzen en el conflicte han estat manufacturades pels membres permanents del Consell de Seguretat, especialment Rússia i els Estats Units.