també (celebravem) celebràvem que (haviem) havíem vençut les rates.
activitat núm 67
Accentua els mots que calgui d'aquest text:
Les llums d'Erfoud s'havien perdut en la (distancia) distància . Negra nit, ajudats per unes llanternes que ens (passat simple: proporciona) proporcionà l'Andreu petit, (avançavem) avançàvem per l'hamada, el desert (pedregos) pedregós , procurant no fer un mal pas. Mirar amunt i marejar-se de la (impressio) impressió no esdevenia gens (dificil) difícil . (Alla) allà , la volta del cel, (gairebe) gairebé perfecta,
ens convertia en insectes insignificants, indignes de contemplar la
bellesa espaterrant dels milions d'estels que ens envoltaven. El vent
ens removia els cabells i ens dificultava mantenir el planisferi celeste
en la (posicio) posició correcta. La classe (passat simple: comença) començà amb (l'observacio) l'observació , guiada pel jove (cientific) científic de la colla, de l'Estrella Polar, (l'Ossa) l'óssa Major, la Menor, la (constel·lacio) constel·lació de Cassiopea, (Escorpi) escorpí ... Amb el telescopi vam veure el planeta (Jupiter) júpiter i els seus (satel·liits) satèl·lits . (Fabulos) fabulós !
activitat núm 168
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Recordeu de rentar-vos les dents després de cada àpat. La mel s'enganxa a les dents i provoca càries. Per evitar les flatulències s'han de mastegar bé els aliments i prendre una infusió de camamilla amb anís estrellat després dels àpats. També cal menjar amb moderació aliments com la col, la coliflor, els pèsols, els cigrons i les carxofes. I, si en mengem, prenem un iogurt natural per postres.
activitat núm 169
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General o Generalitat, que va anar adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.
activitat núm 170
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya
D' ac ord amb l a v ol unt at m aj or it àr ia expr ess ad a d em ocr àt ic am ent p el p obl e d e C at al uny a, el P arl am ent d e C at al uny a ac ord a in ic iar el pr oc és p er f er ef ect iu l' ex erc ic i d el dr et d e d ec id ir p er t al q ue els c iut ad ans i l es c iut ad an es d e C at al uny a p ug uin d ec id ir el s eu f ut ur p ol ít ic c ol·l ect iu, d' ac ord amb els pr inc ip is s eg üents:
- Sobirania: el p obl e d e C at al uny a t é, p er r aons d e l eg it im it at d em ocr àt ic a, c ar àct er d e s ubj ect e p ol ít ic i j ur íd ic s ob ir à.
- Legitimitat democràtica: el pr oc és d e l' ex erc ic i d el dr et d e d ec id ir s er à escr up ol os am ent d em ocr àt ic, g ar ant int esp ec ialm ent l a pl ur al it at d' opc ions i el r esp ect e p er t ot es, a tr av és d e l a d el ib er ac ió i el d iàl eg en el s i d e l a s oc iet at c at al an a, amb l' obj ect iu q ue el pr on unc iam ent q ue en r es ult i s ig ui l' expr ess ió m aj or it àr ia d e l a v ol unt at p op ul ar, q ue s er à el g ar ant f on am ent al d el dr et d e d ec id ir.
- Transparència: es f ac il it ar an t ot es l es ein es n ec ess àr ies p erq uè el c onj unt d e l a p obl ac ió i l a s oc iet at c iv il c at al an a t ing uin t ot a l a inf orm ac ió i el c on eix em ent pr ec ís p er a l' ex erc ic i d el dr et d e d ec id ir i s e'n pr om og ui l a p art ic ip ac ió en el pr oc és.
- Diàleg: es d ial og ar à i es n eg oc iar à amb l' est at esp any ol, l es inst it uc ions eur op ees i el c onj unt d e l a c om un it at int ern ac ion al.
- Cohesió social: es g ar ant ir à l a c oh es ió s oc ial i t err it or ial d el p aís i l a v ol unt at expr ess ad a m olt es v eg ad es p er l a s oc iet at c at al an a d e m ant en ir C at al uny a c om un s ol p obl e.
activitat núm 171
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i poseu els accents i les dièresis que hi falten.
Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya (c ont in uac ió)
-Europeisme. Es d ef ens ar an i pr om our an els pr inc ip is f und ac ion als d e l a Un ió E ur op ea, p art ic ul arm ent els dr ets f on am ent als d els c iut ad ans, l a d em ocr àc ia, el c ompr om ís amb l' est at d el b en est ar, l a s ol id ar it at entr e els p obl es d'E ur op a i l' ap ost a p el pr ogr és ec on òm ic, s oc ial i c ult ur al.
-Legalitat. S' ut il itz ar an t ots els m arcs l eg als ex ist ents p er f er ef ect iu l' enf ort im ent d em ocr àt ic i l' ex erc ic i d el dr et d e d ec id ir.
-Paper principal del parlament. El p arl am ent, c om a inst it uc ió q ue r epr es ent a el p obl e d e C at al uny a, t é un p ap er pr inc ip al en aq uest pr oc és i, p er t ant, s'h aur an d' ac ord ar i c oncr et ar els m ec an ism es i l es d in àm iq ues d e tr eb all q ue g ar ant eix in aq uest pr inc ip i.
-Participació. El P arl am ent d e C at al uny a i el G ov ern d e l a G en er al it at h an d e f er p art íc ips act ius en t ot aq uest pr oc és el m ón l oc al, i el m àx im n ombr e d e f orc es p ol ít iq ues, ag ents ec on òm ics i s oc ials, i ent it ats c ult ur als i c ív iq ues d el n ostr e p aís, i c oncr et ar els m ec an ism es q ue g ar ant eix in aq uest pr inc ip i.
El P arl am ent d e C at al uny a enc or atj a el c onj unt d e c iut ad ans i c iut ad an es a s er act ius i pr ot ag on ist es d' aq uest pr oc és d em ocr àt ic d e l' ex erc ic i d el dr et d e d ec id ir d el p obl e
activitat núm 172
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Què és la ciàtica? La ciàtica no és una malaltia pròpiament dita, sinó un conjunt de símptomes. Aquest punt és important perquè el tractament escollit per tractar aquesta molèstia dependrà de la causa subjacent.
La ciàtica ocorre quan hi ha pressió o dany en el nervi ciàtic. Aquest nervi comença a la columna i baixa per la part posterior de cada cama. Controla els músculs de la part posterior del genoll i regió inferior de la cama i igualment proporciona sensibilitat a la part posterior de la cuixa, part de la regió inferior de la cama i de la planta del peu.
activitat núm 173
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i poseu els accents i les dièresis que hi falten.
Què és la hipertensió arterial?
Estar nerviós o tens no és sinònim de tenir la tensió alta. La hipertensió arterial és l'augment de la pressió arterial de forma crònica. El problema és que la hipertensió arterial no presenta símptomes durant molt de temps, i el fet que les artèries pateixin la hipertensió durant un llarg període té com a conseqüència que s'endureixin, es facin més gruixudes i que el pas de la sang sigui més dificultós. Quan això passa, pot desencadenar en complicacions més greus com un infart de miocardi, una hemorràgia o trombosi cerebral, les quals es poden evitar si controlem els nivells de la tensió arterial.
activitat núm 174
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) té una sòlida formació acadèmica, ja que a més de la carrera de mestre va estudiar dret, filosofia i lletres i periodisme; per això ha treballat en camps diversos de la cultura i l'educació. Actualment manté una col·laboració setmanal en un programa de ràdio, de divulgació de llibres, i també escriu en diversos diaris. Emili Teixidor és un autor molt valorat en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit novel·les adreçades al públic adult que han obtingut el reconeixement dels lectors i de la crítica. Ha rebut premis importants, com ara el Sant Jordi de novel·la (1999 - El llibre de les mosques); l'any 2003 va publicar l'obra Pa negre, que va rebre el Premi Nacional de Literatura 2004 de la Generalitat de Catalunya, el Lletra d'Or 2004, el Joan Crexells 2004 i el Maria Àngels Anglada 2004. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.
activitat núm 175
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i posa els accents i les dièresis que hi falten.
Fragment del diàleg entre el Petit Príncep i la Guineu
-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist...
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d'una reflexió, afegí:
-Què vol dir «domesticar»?
[...]
-Això és una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo d'entendre -digué el petit príncep-.
|
activitat núm 176
Fes clic sobre les vocals que vols accentuar (tantes vegades com calgui) i poseu els accents i les dièresis que hi falten.
- H i h a b act er is d e m últ ipl es f orm es. M olts s ón esf èr ics, en f orm a d e b ast on et o h el ic oïd als: aq uest es m orf ol og ies r eb en els n oms esp ec íf ics d e c ocs i esp ir ils.
- Un a d e l es p ostr es m és t íp iq ues i m és r àp id es d e f er és el c óc r àp id, un a c oc a t íp ic a d e l es T err es d e l'Ebr e.
- El c arb ó d e c oc, o s impl em ent c oc és un c omb ust ibl e obt ing ut d e l a d est il·l ac ió s ec a d e c arb ons b it um in os os d e b aix c ont ing ut d e c endr es.
- Un b arr il és un a b ót a d e r ed uïd es d im ens ions en g en er al amb un a c ap ac it at entr e s et i c ent c inq uant a l itr es.
|
waw
ResponderEliminar