Els enyors

Els enyors

1. Avui vos pos una entrada sobre la nostàlgia. Perquè penseu en tots els enyors que heu sentit al llarg de la vostra vida:

2. Fes un resum del relat.

que enyoraba a una perdra que era com una persona i que un dia la va perdre i la va trobar molt a faltar

3. Pensa en aquella persona que enyores i escriu-li unes paraules.

Trob a faltar a una persona molt important por jo, hem passat moment bons i dolents però  sempre hem estat allà per apoyarnos, dúiem tota la vida juntes i fa dos anys ens varem separar per motius familiars, no parlam casi ni ens veim com antes, inclús me deprecia a vegades i ella no sap tot el que he fet per ella, he plorat per ella, he rigut per ella, he sofrit per ella, he fet per ella lo que per ningú he fet perquè vulgui o no L'ESTIM i un sentiment no es pot amagar i se que pasi lo que pasi sempre estaré al seu costat com he fet sempre.

La meva pedra

 A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els llibres per escriure

Eva Armisén & Eva Piquer

Especial: Presa de terra

Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra

Eva Armisén

Perdre una pedra. Enyorar una pedra.
Perdre la vida que ha bategat al costat de la pedra.

Sònia Moll, La vida té vida pròpia

Just abans de tancar la porta d'aquell pis per sempre, vaig salvar la pedra. Me la vaig posar a la butxaca dels texans i així vam fer, la pedra i jo, el camí de tornada després de dos anys a Nova York.

Durant el vol la vaig començar a estimar. La meva vida adulta havia arrencat allà, al 238 del carrer Seixanta. Una aventura intensa que s'estava vestint d'enyor a tota velocitat i a deu mil metres d'altura. A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els llibres per escriure i quatre o cinc mudances i la nostàlgia absoluta.

Als alumnes del taller els demano que facin un text amb la pedra blava. Gràcies a ells la pedra ha estat arma, regal, coartada, venjança, desig. La pedra amb el colom dibuixat es passeja per escrits aliens i jo la salvo de nou cada vegada.

I avui la Sònia escriu que ha perdut una pedra i que enyora una pedra i que enyora els que hi eren quan hi havia la pedra. La Sònia potser no ho sap: la seva pedra és la meva.