La varietat estàndard

La varietat estàndard

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

1. 1. LA VARIETAT ESTÀNDARD
2. 2. Les varietats dialectals del catalàdepenen de la procedència de lespersones:GeogràficaSocialGeneracional o històrica
3. 3. Per assegurar la comprensió dela llengua entre tots elsparlants, independentment dela seva procedència, s’ha creatuna varietat anomenadaestàndard, la qual, com avarietat de tothom, és comunaa tots.
4. 4. Així, es tracta de reforçar elstrets que són comuns a lesgrans modalitats dialectalscatalanes i evitar tot allò quepugui dificultar la ràpidacomprensió d’un auditori deprocedència geogràfica diversa.
5. 5. L’estàndard s’usa sempre quees vol que la comunicaciósigui entesa pel màximnombre de persones.
6. 6. És la varietat pròpia delsmitjans de comunicació(orals o escrits), del’ensenyament, dels usoscientífics i administratius,etc.
7. 7. Es fa servir en canal escrit ooral no espontani, amb unnivell de formalitat mitjana oneutra i un propòsitimpersonal o objectiu.
8. 8. L’estàndard està format per unaselecció dels elements de cadavarietat que són o es consideren útilsper al conjunt de la comunitatlingüística.És la varietat menys marcada pelstrets diferencials geogràfics, socials ogeneracionals.
9. 9. S’ha anat formanthistòricament.Ha estat condicionada per lallengua escrita (premsa) abansde l’aparició del mitjansaudiovisuals.
10. 10. El procés es va desenvoluparnormalment fins al segle XV.Una primera etapa va estarmarcada per l’escriptor mallorquíRamon Llull.
11. 11. Una segona etapa (s. XV) vaestar marcada pels escriptorsvalencians.
12. 12. I una tercera etapa, a partir de laRenaixença i la consolidació de laMancomunitat i de la Generalitat,va estar marcada pels trets típicsdel català central (el de Barcelona).Es va codificar la llengua escritaamb la gramàtica i el diccionari dePompeu Fabra.
13. 13. L’any 1990, la secció filològica de l’IEC va publicaruna proposta per normalitzar l’estàndard oral pel quefa a la fonètica.L’any 1992, la secció filològica de l’IEC va publicaruna proposta per normalitzar l’estàndard oral pel quefa a la morfologia.S’hi admeten diverses formes regionals amb algunesdiferències que afecten la fonètica, morfologia, lèxic iles expressions.
14. 14. No s’ha de confondreestàndard amb catalàcorrecte.
15. 15. L’estàndard no ésl’única varietatcorrecta ni la méscorrecta de totes.
16. 16. És NOMÉS la varietat apropiadaper als usos públics i formals,adreçada a qualsevol mena dereceptor, independentment dela seva procedència(geogràfica, social ogeneracional).
17. 17. Qualsevol dialecte o elementde dialecte, encara que noformi part de l’estàndard, ésTOTALMENT CORRECTE enqualsevol ús privat oinformal.
18. 18. A causa de la nostra història, en la quall’estàndard català ha estat substituït per unaaltra llengua en l’àmbit públic, polític, en elsmitjans de comunicació, i en l’educació i elsllibres de text, ens trobem que els límitsentre l’estàndard i les altres varietatsdialectals no estan clars ni ben definits,sobretot pel que fa a l’estàndard oral, que noestà prou consolidat.
19. 19. En una societat normalitzada,en què l’estàndard ha tingutuna presència normal(ensenyament, mitjans decomunicació, etc.), les personesparlen espontàniament la sevavarietat dialectal o bé l’estàndardsegons la situació en què estroben.
20. L' italià estàndard deriva de la variant geogràfica utilitzada en Florència i no del dialecte romà. L'alemany estàndard no es basa en una ciutat o regió específiques sinó que ha estat desenvolupat en un procés que va durar diversos centenars d'anys, durant els quals els escriptors van intentar expressar-se de forma tal que poguessin ser compresos en una àrea el més extensa possible. Fins a principis del segle XIX l'alemany estàndard era una llengua exclusivament escrita, s'aprenia gairebé com una llengua estrangera pels habitants del nord del país, on els dialectes eren molt diferents. El resultat va ser que aquests parlants van intentar pronunciar l'alemany estàndard seguint acuradament l'ortografia; aquesta forma de la parla es va estendre més tard cap al sud.
    Altres llengües estàndard presenten menys complicacions. L'anglès britànic, basa la seva pronunciació estàndard (Received Pronunciation) en el sociolecte dels internats privats. Als Estats Units, l'estàndard s'aproxima als dialectes del nord del Mig Oest.