La malaltia d'estar ocupat
LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO
Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso
los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy
ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años,
estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios.
Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas
familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y
les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La
madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a
mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo:
“Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del
tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros
mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó
que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo
ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto
como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como
nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más
queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa
por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer
con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar,
menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de
casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar
juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
2. Escriu-ne la teva opinió personal.
la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.
El respecte a la vida és el més gran dels respectes. Per a això és necessari comptar amb un concepte ampli del terme 'vida'. La vida és el més valuós per a qualsevol ésser humà. La vida es veu vulnerada per la malaltia i eventualment per la mort -el cessament de la vida-. Una de les principals preocupacions dels professionals de la salut és lògicament la vida: la seva preservació, manteniment i cura. La nostra societat ha progressat tecnològicament amb molta velocitat i les actituds adequades no sempre són presents per reiterar el tan necessari respecte a la vida. El respecte és una cosa bastant difícil d'entendre per a qui no ho exercita. És una qualitat que neix de l'empatia. Ara bé, el respecte comença per un mateix. Sabem que un dels principals problemes en la lluita contra la propagació del virus de la SIDA és la reticència que té la persona a conèixer el seu estat serològic. Segons estadístiques recents, la meitat de persones portadores del virus del VIH no ho sap. I moltes vegades no ho sap -simplement i senzillament- perquè no ha volgut fer-se les proves corresponents.
El respecte a la vida és el més gran dels respectes. Per a això és necessari comptar amb un concepte ampli del terme 'vida'. La vida és el més valuós per a qualsevol ésser humà. La vida es veu vulnerada per la malaltia i eventualment per la mort -el cessament de la vida-. Una de les principals preocupacions dels professionals de la salut és lògicament la vida: la seva preservació, manteniment i cura. La nostra societat ha progressat tecnològicament amb molta velocitat i les actituds adequades no sempre són presents per reiterar el tan necessari respecte a la vida. El respecte és una cosa bastant difícil d'entendre per a qui no ho exercita. És una qualitat que neix de l'empatia. Ara bé, el respecte comença per un mateix. Sabem que un dels principals problemes en la lluita contra la propagació del virus de la SIDA és la reticència que té la persona a conèixer el seu estat serològic. Segons estadístiques recents, la meitat de persones portadores del virus del VIH no ho sap. I moltes vegades no ho sap -simplement i senzillament- perquè no ha volgut fer-se les proves corresponents.
Comentarios
Publicar un comentario