Ir al contenido principal

La malaltia d'estar ocupat

La malaltia d'estar ocupat

LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
2. Escriu-ne la teva opinió personal. 
 la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.

El respecte a la vida és el més gran dels respectes. Per a això és necessari comptar amb un concepte ampli del terme 'vida'. La vida és el més valuós per a qualsevol ésser humà. La vida es veu vulnerada per la malaltia i eventualment per la mort -el cessament de la vida-. Una de les principals preocupacions dels professionals de la salut és lògicament la vida: la seva preservació, manteniment i cura. La nostra societat ha progressat tecnològicament amb molta velocitat i les actituds adequades no sempre són presents per reiterar el tan necessari respecte a la vida. El respecte és una cosa bastant difícil d'entendre per a qui no ho exercita. És una qualitat que neix de l'empatia. Ara bé, el respecte comença per un mateix. Sabem que un dels principals problemes en la lluita contra la propagació del virus de la SIDA és la reticència que té la persona a conèixer el seu estat serològic. Segons estadístiques recents, la meitat de persones portadores del virus del VIH no ho sap. I moltes vegades no ho sap -simplement i senzillament- perquè no ha volgut fer-se les proves corresponents.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Els enyors

Els enyors 1. Avui vos pos una entrada sobre la nostàlgia. Perquè penseu en tots els enyors que heu sentit al llarg de la vostra vida: 2. Fes un resum del relat. que enyoraba a una perdra que era com una persona i que un dia la va perdre i la va trobar molt a faltar 3. Pensa en aquella persona que enyores i escriu-li unes paraules . Trob a faltar a una persona molt important por jo, hem passat moment bons i dolents però  sempre hem estat allà per apoyarnos, dúiem tota la vida juntes i fa dos anys ens varem separar per motius familiars, no parlam casi ni ens veim com antes, inclús me deprecia a vegades i ella no sap tot el que he fet per ella, he plorat per ella, he rigut per ella, he sofrit per ella, he fet per ella lo que per ningú he fet perquè vulgui o no L'ESTIM i un sentiment no es pot amagar i se que pasi lo que pasi sempre estaré al seu costat com he fet sempre. La meva pedra  A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els l...

Un poc d'art

Un poc d'art     1. Cerca una imatge de l'obra de Daumier  Vagó de tercera , de l'any1865, i fes les activitats següents:    -Descriu l'escena i els personatges. L'escena està feta sembla ser en un teatre antic la major part dels personatges són homes i dones   -A quina classe social creus que pertanyen? la classe alta    2. Cerca una imatge del quadre de Courbet titulat  Taller de pintura  i respon: -Assenyala els següents personatges al quadre: el pintor, la riquesa, la musa, la misèria, els amics artistes del pintor, el poble. La dona de blanc és la musa La misèria està en la part de l'esquerra El poble està en les dues parts i els amics a la dreta  -Què està pintant l'artista?   L'artista està pintant un paisatge.

OPINIO PERSONAL

1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria.  La meva opinió es que es molt cruel que tinguin que estar refugiats per el fet de la guerra, esteim el es segle XXI i no hauria de haver guerra ja que he ha moltes morts i ens ensenyen la violència que hi pot haver en el mon. Lo mes dur es que he ha nens i nenes recient nascuts, de un any o mes i es molt cruel que tinguin que viure aquella experiència en aquella edat, no la tendria que viure ningú perquè veiem sofrint a persones que no coneixem i no es molt agradable, no es mereix ningú que tingui que deixar la seva vivienda per el que pasa,per las guerra o per qualsevol cosa, hem de viure tranquils, sense por i si passen aquelles coses no es pot viure sense por, no ens hem de amagar del mon, hem de tenir llibertat , sabre que podrem anar tranquils per es carrer sense cap sorpresa de una bomba o explosió, sense cap atentat ni res de crueldad. Pero be la gent comença una guerra per qualsev...