L'escola mallorquina 1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent. L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.[2] Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà. Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat. Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits: En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característique
Entradas
Ovidi Montllor 1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer. Ovidi Montllor i Mengual ( Alcoi , 4 de febrer de 1942 – Barcelona , 10 de març de 1995 )fon un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó , amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules , 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius. Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre
Sinònims i antònims Lèxic - Els sinònims i els antònims 1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text: Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat ( guanyat)amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga (dona) la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l ’escassa (poca) investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix (lleva) la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats(complicitats) en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’ època (decada)de la industrialització, en què s’ observa (veu) el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca. Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03 2. Escriu els
La varietat estàndard 1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples. 1. LA VARIETAT ESTÀNDARD 2. Les varietats dialectals del catalàdepenen de la procedència de lespersones:GeogràficaSocialGeneracional o històrica 3. Per assegurar la comprensió dela llengua entre tots elsparlants, independentment dela seva procedència, s’ha creatuna varietat anomenadaestàndard, la qual, com avarietat de tothom, és comunaa tots. 4. Així, es tracta de reforçar elstrets que són comuns a lesgrans modalitats dialectalscatalanes i evitar tot allò quepugui dificultar la ràpidacomprensió d’un auditori deprocedència geogràfica diversa. 5. L’estàndard s’usa sempre quees vol que la comunicaciósigui entesa pel màximnombre de persones. 6. És la varietat pròpia delsmitjans de comunicació(orals o escrits), del’ensenyament, dels usoscientífics i administratius,etc. 7. Es fa servir en canal escrit ooral no espontani, amb unnivell de formalitat mitjana oneutra i un propòsitim
Versos Maig ( Isabel Barriel ) Garlandes de flors, 5 roses de mil colors, 6 el blat ja germina 6 i la Terra s'enjardina. 8 És el mes que al cel pinta 7 els rosats de l'albada, 7 els blaus, els núvols blancs, 6 i tots els gradients a la vesprada. 10 Papallones i totes les aromes 11 omplen l'aire intens al maig 7 per acaronar aigues de rierols, 11 del desgel i de les fonts. 7 Les que s'amaguen al bosc, 7 les que animen les fades 7 per jugar amb la lluna i el sol 10 i a ballar antigues rondalles. 9 La il·lustració és d' Eiko Ojaja . 1. Penja una imatge representativa del poema. 2. Tema del poema. Les flors a la primavera 3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes) asonant y 16 versos 4. Opinió personal. sincerament m'agrada perque et fa veure lo bonic que pot ser la primave
La malaltia d'estar ocupat LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.” Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.” Se le notaba cansado, incluso exhausto. Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien. Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mira