Comprensió lectora

Aquí teniu un text de na Carolina Ibac, comenta'l al teu blog, fes-ne un resum i penja'l. Cerca una imatge adient.

Estat de coma

Les persianes blindades caigueren a terra de cop. Els panys es tancaren automàticament amb una cantarella mecànica i al compàs d’un moviment autòmat i sense ànima. Atrapat dins teu, ara et senties dins una cuirassa que et protegia.

- Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.

Tancat i atrapat, amputat de l’entorn començares a ser feliç inconscientment. La consciència pul·lulava perduda en algun lloc més enllà dels barrots. La llibertat era a terra, ferida de mort.

Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i tot era fosc. A les palpentes provares de sortir d’aquella cuirassa, un amagatall individual i fet a la teva mida. Ficares les mans a la butxaca i no trobares les claus. Ficares el nas al teu cervell i no trobares tampoc cap mot de pas.

Ja era massa tard per despertar. El món exterior havia deixat d’existir i el teu món interior era, ara, la teva cel·la i tu restaves en estat de coma.

crec que parla que es morir allá dedins (dedins de la habitació sense surtida) , atrapat i que are sera feliz sense ningú el molesti esta feliz al cel, tenia por de obrir els ulls i no els obri i cuan ho va fer ja era masa tart ja tot havia acabat i domes quedaba ell.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Els enyors

Els enyors 1. Avui vos pos una entrada sobre la nostàlgia. Perquè penseu en tots els enyors que heu sentit al llarg de la vostra vida: 2. Fes un resum del relat. que enyoraba a una perdra que era com una persona i que un dia la va perdre i la va trobar molt a faltar 3. Pensa en aquella persona que enyores i escriu-li unes paraules . Trob a faltar a una persona molt important por jo, hem passat moment bons i dolents però sempre hem estat allà per apoyarnos, dúiem tota la vida juntes i fa dos anys ens varem separar per motius familiars, no parlam casi ni ens veim com antes, inclús me deprecia a vegades i ella no sap tot el que he fet per ella, he plorat per ella, he rigut per ella, he sofrit per ella, he fet per ella lo que per ningú he fet perquè vulgui o no L'ESTIM i un sentiment no es pot amagar i se que pasi lo que pasi sempre estaré al seu costat com he fet sempre. La meva pedra A l'altra banda m'esperaven els fills que encara no tenia i els l...

Un poc d'art

Un poc d'art 1. Cerca una imatge de l'obra de Daumier Vagó de tercera , de l'any1865, i fes les activitats següents: -Descriu l'escena i els personatges. L'escena està feta sembla ser en un teatre antic la major part dels personatges són homes i dones -A quina classe social creus que pertanyen? la classe alta 2. Cerca una imatge del quadre de Courbet titulat Taller de pintura i respon: -Assenyala els següents personatges al quadre: el pintor, la riquesa, la musa, la misèria, els amics artistes del pintor, el poble. La dona de blanc és la musa La misèria està en la part de l'esquerra El poble està en les dues parts i els amics a la dreta -Què està pintant l'artista? L'artista està pintant un paisatge.

OPINIO PERSONAL

1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria. La meva opinió es que es molt cruel que tinguin que estar refugiats per el fet de la guerra, esteim el es segle XXI i no hauria de haver guerra ja que he ha moltes morts i ens ensenyen la violència que hi pot haver en el mon. Lo mes dur es que he ha nens i nenes recient nascuts, de un any o mes i es molt cruel que tinguin que viure aquella experiència en aquella edat, no la tendria que viure ningú perquè veiem sofrint a persones que no coneixem i no es molt agradable, no es mereix ningú que tingui que deixar la seva vivienda per el que pasa,per las guerra o per qualsevol cosa, hem de viure tranquils, sense por i si passen aquelles coses no es pot viure sense por, no ens hem de amagar del mon, hem de tenir llibertat , sabre que podrem anar tranquils per es carrer sense cap sorpresa de una bomba o explosió, sense cap atentat ni res de crueldad. Pero be la gent comença una guerra per qualsev...

Xicarubia

Buscar este blog