Final feina
1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.
Era
una dona, que tenia 25 anys que duia esperant tota la seva vida al seu
amanat, al seu home ideal, no havia tengut mai una relació amb un home
perque li feia por que juguesin amb ella i tenia 25 anys i seguia
soltera.
I
un dia de cop i volta arriba a caseva de la seva feina i se posa a
pensar i es posa just devant la seva finsetra i es possa a amirar el mar
que tenia just devant de caseva i pensaba perque cap home l'estimaba,
perque no habia tengut mai una relació com ses seves amigues, perque
ningu es fixaba amb ella i li feia ilusió tenir ja un home ja a la seva
vida.
I
un dia surt al carrer per comprar pa i es troba un home i tenia tot el
que a ella li agradaba i l'home va anar a xerrarli perque es va fixar
amb ella i vaqren comensar a xerrar es varen donar el seu número de
telefon mòbil i es cridaben cada vespre i na Maria a poc a poc es va
anar enamorant cada vegada mes de ell i lo mateix li passaba al home que
es numia Tomeu.
En
Tomeu li agradaba molt estar amb na Maria que un dia li va demanar per
surtit un vespre i loi va respondre que si i aquell mateix vespre em
Tomeu es va declarara, li va demanar per surtir amb ell com una parella
estable. I na Maria no s'ho va pensar dos pics i li va respondre
ràpidament que si i passant uns anys seguenT amb la mateixa ilusió de
compartir el resta de la seva vida junts i en Tomeu li va demanar
matrimoni a les dotze del vespre i passant uns mesos es varen casar a
l'esglesia i sen varen anar a miami per (LA LUNA DE MIEL) i despues cuan
tornaren a casa els dos passant uns añs varen tenir una filla que es
deia Violeta i varen formar una famila els tres plegats.
La
seva fia anabe creixent tan rapid que sense adonarse ja comensaba la
guarderia i va fer nous amics i els seus pares estaben molt orgullosos
de la filla que habiren tengut per ells la seva filla era unica i
poreciosa, tenia els ulls blaus com el mar el cabell ros com l'or i es
pareixia molt a la seva mare i al seu pàre.
Aquesta
família va ser molt feliç i habien cumplit els dos es seu somnis i na
Maria i en Tomeu no es varen separtar mai entre ells ni la seva filla,
apesart de tot els obstacle.
Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...
LA VIDA
Dóna'm la mà i viurem;
dóna'm la mà i m'estimaràs.
Com una sola flor serem,
com una flor, i res més ...
La mateixa vida viurem,
al mateix moment tendrem.
Com un vaixell navegarem,
i amb l'ocell volarem, i no pensarem en res més.
El teu nom mai no oblidaré,
perquè ets tu el motiu del meu somriure de cada dia .
Comentarios
Publicar un comentario