La Revolució Industrial

La Revolució Industrial

                                  

          Respon les següents preguntes:

 1. On i quan es va produir la Revolució Industrial?


La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
L’expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle XVIII.^[1] Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat. 

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el món contemporani. 

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica. 

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,^[3] mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.

 

 2. Revolució demogràfica. Explica el que és.

 Règim demogràfic modern
 Baixes taxes de natalitat i mortalitat
 creixement natural escàs

 Conseqüències i desencadenants

 Aquests avenços van donar lloc a una etapa de transició deixant enrere el règim demogràfic antic. Aquesta etapa va estar caracteritzada per:

  La disminució de la mortalitat catastròfica.
  Augment de l'esperança de vida, disminució de la mortalitat infantil i puerperal.
  L'increment dels moviments migratoris.

  Període durant el qual la població mundial va patir un important canvi deixant enrere l'antic règim demogràfic.
  Aquest procés va ser acompanyat per la revolució industrial i agrària britànica.

   REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
   Què va ser la revolució demogràfica?

   Gràcies a la revolució agrària, la producció d'aliments va augmentar i es va facilitar i es va abaratir el transport d'aliments de països industrialitzats a uns altres. Com a conseqüència d'això es va disminuir la mortalitat a causa de la fam.
   Els avenços científics i higiènics juntament amb el desenvolupament de la medicina, van aconseguir combatre algunes malalties gràcies al descobriment de la vacuna i la posada en marxa de les mesures preventives

  Taxa de natalitat alta
  Taxa de mortalitat alta Creixement natural inexistent  3. Cerca informació sobre la indústria tèxtil, en els seus inicis, i la siderúrgia.

Indústria tèxtil

Salta a la navegació Salta a la cerca La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.^[1] Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calçat com a part de la indústria tèxtil.^[2]
Els tèxtils són productes de consum massiu que es venen en grans quantitats. La indústria tèxtil genera gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, té un pes important en l'economia mundial. És un dels sectors industrials que més controvèrsies genera, especialment en la definició de tractats comercials internacionals. Degut principalment al seu efecte sobre les taxes d'ocupació.
La indústria tèxtil té una gran importància en l'economia mundial, ja que es venen grans quantitats dels productor produïts. També genera gran quantitat d'ocupacions(treballs) directes i indirectes. El Procés industrial tèxtil és bastant complex a causa de la quantitat d'operacions de transformació que requereix la primera matèria(fils i filaments) fins a convertir-se'n un producte acabat. Generalment es poden distingir tres grans processos:

• Obtenció de fibres i filaments
• La filatura
• El tissatge
  
  
  

  Siderúrgia

  La siderúrgia (del grec sideros - ferro i ergon o ergos - treball) és la part de la metal·lúrgia que estudia el ferro i els seus aliatges. Es poden classificar tres grans apartats dins la siderúrgia:
  
• Acers, que són l'aliatge de ferro i carboni, amb un contingut de carboni menor del 2% .
• Foses, són aliatges dels mateixos elements, amb continguts de carboni del 2% al 5%.
• Aliatges especials : aliatges de ferro ...

Procés

El procés de transformació del mineral de ferro comença amb la seva extracció en la mineria del ferro A la natura el ferro es troba en forma d'òxids, hidròxids, carbonats, silicats i sulfurs. Els més utilitzats en la siderúrgia són els òxids, hidròxids i carbonats Els processos bàsics són els següents:

Òxids → hematita (Fe₂O₃) i la magnetita (Fe₃0₄)

Hidròxids → Limonita

Carbonats → Siderita o carbonat de ferro (FeCO₃)

Aquest minerals es troben combinats en roques que contenen elements indesitjats anomenats ganga que s'han de separar mitjançant dos mètodes principals:

• Imantació: fent passar les roques per un cilindre imantat, amb l'inconvenient que l'hematita, que predomina, no és magnètica.
• Separació per densitat: es submergeixen les roques en l'aigua, té l'inconvenient que el mineral queda humit i això perjudica el procés siderúrgic.

Una vegada feta la separació, el mineral de ferro es porta a la planta siderúrgica on serà processat per a convertir-lo primer en arrabi i després en acer.